el servei resposta a totes les preguntes per als hotels

Fa alguns dies, en converses amb un bon amic hoteler, em comentava que havia desenvolupat esforços a retallar certes partides però mai en detriment del servei.
“De algun lloc he de treure” em deia. I continuava dient .- “nosaltres seguim posant la premsa cada dia, hem millorat els nostres” amenities “, fins i tot el gel és de major qualitat”.

Personalment, crec, que postures d’aquest tipus es converteixen en una mena d’avançada cap a un futur model empresarial molt més estable. No obstant això, en moltes ocasions, i en nom de la ja “inquisidora crisi”, hi ha qui retalla tant les seves partides que oblida la seva previsió d’ingressos.
Tant va el càntir a la font fins que ens convertim en una ratlla diminuta en un cosmos totalment agitat on ja ni tan sols se’ns veu.

Els que apostin només per estratègies on el curt termini aporti un petita fuita, es podria dir circumstancial, seran víctimes d’una preselecció natural al mercat

L’element diferencial sempre està dins: el servei.
Els que apostin només per estratègies on el curt termini aporti un petita fuita, es podria dir circumstancial, seran víctimes d’una preselecció natural al mercat.
Els clients saben el que volen i saben demostrar-ho.
Si ens excedim, acusant una falta d’optimització en la nostra gestió, pagarem sens dubte la quota dels desavantatges.
I amb els temps que corren, la por no és precisament una font d’ingressos. Les nostres estratègies han de ser orientades cap a objectius concrets i mesurables en el temps. Per molt que retallem la factura de la llum, no hem d’oblidar la despesa que ens representa un empleat desmotivat, per exemple.
Per això es faci tan necessària la implicació i participació de tots els membres d’una empresa cap a un objectiu comú. Si el capità ens porta a port és perquè tots remem i no ens convertirem així en una nova trista notícia.

D’aquesta manera no només aconseguirem la permanència sinó afrontarem els canvis amb més èxit. I se’ns veurà millor, més nets i més sans.

Via: Hosteltur

Relat original: Juan Antonio Mota